“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

27 de febrer 2008

Tossa Plana de Lles

La Cerdanya! Quins bonics pobles, valls...i Muntanyes! Vam fer vía cap al bonic poble de Lles, i d'allà uns quilòmetres més amunt cap al Refugi i estació d'esquí de fons de Cap del Rec (Estava tancat!), ens vam disfrassar adequadament, vam ganyipar algo i som-hi!

La primera parada fou el refugi del Pradell (refugi tancat i espartà), vam arribar trepitjant un bonic camí dins el bosc que a parts estava ben gelat i d'altres amb neu, no cal dir que a les parts gelades era necessari anar amb mil ulls, relliscava que no vegis!

Del Pradell ja s'albirava al fons la muntanyota que teníem com a objectiu, La Tossa Plana de LLes (2916 m.), segon gegant de la Cerdanya no usurpada i tercer de la Cerdanya al complet.

Seguírem un camí entre boscs i clars nevats amb gruixos que anaven desde la enfaridaneta fins a zones on ens enfonsavem fins als genolls, ens vam calçar les raquetes, però entre problemes tècnics i que al cap de poca estona venia un "repetxo" bastant pronunciat van durar poc als nostres peus (algún día ja les utilitzarem com cal...)

A partir d'allà començà l'ascensió forta i llaaaarga, era un mant blanc salpicat d'alguna zona rocosa que a mi particularment s'em va fer una mica pesat de pujar, massa monotonía, menys mal que les vistes eren inmenses amb el Cadí a darrere nostre mostrant la seva bella i abrupta cara nord.

Cap amunt, cap amunt!!! Al final, darrere un grapat de roques, arribàrem al gran i ample cim de la Tossa, amb el seu fanal i les vistes Im-Pre-Si-O-Nants!!!! Quina passada! Amb el día radiant que feia s'albiraven muntanyes i més muntanyes, Andorra, zones d'Aigüestortes i Aneto, Cadí, el Pedraforca treient el cap....Magnífic!

Un cop al cim, i fetes les fotos de rigor, vam començar a devorar els respectius entrepans a reser del vent que començà a bufar fort.
I entrà la nyonya....nyony...ZZZZzzzzZZZzzzzZZZZ....
....Quina mig diadeta més bona a les alçades!

Només quedava baixar els mil metres de desnivell, primer a grans passes, corrents i fent el ganso pel bast mantell blanc, desprès perdent la pista al bosc entre arbres de retorçades formes i blocs de pedres, arribant al gelat estany de l'Orri pel xivarri d'un grup de nenets i per últim enllaçant les pistes d'esquí de fons per arribar al refugi contents i satisfets!

Però quedava el descans del guerrer...., la birra, banderilles i patatones van fer el fet en un agradable bar de Lles, amb llar de foc inclosa i extraodinària companyia i conversació, collonut!

Reportatge Fotogràfic
Reportatge fotogràfic de secà
La visió de secà
SaluT i Muntanya!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Excursió ben maca, sí senyor!

Anònim ha dit...

Les vistes són magnífiques, encara que certament la pujada és una mica monòtona.

Anònim ha dit...

Nen, que te de dir.........ja tinc ganes de fer la propera.

Anònim ha dit...

UAAAAAAAAAAALAAA!!!!!!!!!!Q bonic!!!!!!!!! Sou uns pastorets de bona pasta vosaltres, jejejejeje!!!!!!!!!! ;p

Anònim ha dit...

Que bé que senta una mini-clapadeta a les alçades després d'un bon bocata amb aquelles extraordinàries vistes, realment va valdre la pena la pallissa de la pujada.