“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

07 de febrer 2008

Pic de la Dona/Serra Gallinera i Raquetada per Mentet

Fabulosa sortida muntanyenca la d'aquest dissabte passat!

Ben aviat sortirem de la gran capital en direcció al Pirineu Gironí, més concretament a l'inefable i deficitaria estació d'esquí de Vallter2000. (ECS!)
El trajecte és va fer curt xerrant de tot i més, mentres el cotxe anava menjant els quilòmetres inexorablement.
A l'arribar a Vallter el dubte seria si hi hauria prou neu per utilitzar les raquetes, visualment no ho
semblava, massa roca i neu gelada a la vista...., i massa humanitat esquiadora (ECS!)

Després de fer un mos i empolainar-nos vam començar a pujar fort cap a la Portella de Mentet, pujada que ens va fer suar de valent però que vam assolir aviat, les forçes estaven a tope!
És impresionant com les muntanyes de Gra de Fajol i Bastiments dominen aquestes contrades, és un espectacle visual que ens acompanyà quasi tota la travessa.
Un cop a la Portella vam començar a ascendir la mole arrodonida del Pic de la Dona (2701
m.), com avans sense gaire dificultat , arribarem al cim, quin espectacle, Ulldeter i els seus Pics, darrere, les valls de la Catalunya Nord de Conflent, i el Canigó miran-nos desde la llunyanía imponent.

Cal dir que en tot moment trepitjavem un terreny mixt que anava desde roca fins a gruixus de neu importants, un pupurri de terreny que feia més interessant si cap l'excursió.

Un cop a la Dona, vam decidir per consens popular anar cap al cim de Serra Gallinera (2663 m.), per terreny planer en un moment hi erem, veient el magnífic panorama a un loco se li va acudir fer una circular baixant cap a la vall que teniem als nostres peus i tornar a la Portella de Mentet desde el nord, el seguirem de bon principi, pero ens adonarem de seguida que les distàncies i el temps que teníem no concordaven gaire..., això si, ens va servir per caminar una mica més i veure un petit ramat d'isards estesos al mantell blanc.

Tornàrem uns metres endarrere a la Gallina, i ens vam apalancar ajaguts a la freda roca per endrapar a base de bé mentres admiràvem el maravellós paisatge, de cop i volta em vaig trobar amb una agradable sorpresa, una ampolla de whisky Jaume I va aparèixer a les meves mans, el barretinaire m'havia fet aquest present en commemoració del meu trenté aniversari, com sap el que m'agrada! La ronda de xupitos no és va fer esperar i així d'alegres vam seguir la ruta cap a la Dona i la vam baixar a tot drap empesos per l'alchol en vena.... UUOOOOHHH!!!

Un cop al Coll de Mentet vam fer una pensada, ja que teníem raquetes i al nostre voltant hi havia terreny favorable, perquè no!? Dit i fet, uns quants valents del grupet ens vam calçar les raquetes i vam començar la raquetada per la tundra siberiana, gran invent aquests de les raquetes, no serà l'última vegada que me les calci!

Camina que caminaràs ens vam trobar de cop envoltats dels núvols que pujaven de les valls, no era plan que esgarrèssim tan bonic dia perdent-nos al mant blanc, o sigui que seguírem les nostre petjades hi arribàrem per tercera vegada i última al Coll de Mentet.

D'allà a Vallter en un plis-plas, comentan la jugada, rialles, fotos, parada obligada per fer la birreta de rigor amenit amb patatetes i anxoves, i una tornada a casa plàcida xerrant sobre sexe i política...

Fins la propera macos, això és vida.

Aquí teniu el meu Reportatge Fotogràfic
I aquí el Reportatge Fotogràfic de secà

Salut i Muntanya!

6 comentaris:

marietadelullviu ha dit...

BOJOS PER LA MUNTANYA... BONA GENT AQUESTA!!! Esteu com unes cabres, però "montesas", eh? JAJAJAJAJA!!! ;P

Terra ha dit...

Em feu enveja de tan bé que us ho vau passar però no enyoro el patiment que tindria per pujar fins allà dalt! Buuuf! Jo és que sóc de sortides més light! Ara que, un repte de tant en tant...
Per cert, t'he "robat" una de les teves fotos, ara és el meu fons d'escriptori. Molt bons els reportatges de tots dos!!
Al viatge de tornada vau estar parlant de sexe també? No me'l distregueu amb aquests temes!! jajaja! ;P

Rankor ha dit...

Si tio, memorable sortida, va estar de conya, i s'ha de repetir!
Tinc que dir, que a més de muntanya,neu i isards, coses que m'apassionen, m'ho vaig passar molt bé amb vosaltres!
Per culpa vostre em vaig menjar el meu primer ressalto.
(ei, que ho he buscat).

de secà ha dit...

Està clar que aquesta sortida ha marcat un abans i un després. Les nostres vides ja no seran iguals, hem evolucionat, ens hem convertit en homes de les neus. Com a tals no podem desaprofitar la neu de la muntanya, seria qüestió d'anar muntant una altra sortideta no? La veritat es que vaig disfrutar de la muntanya, i de tots vosaltres. Som uns catacracs....

simón ha dit...

Ei, maca macota la sortida aquesta, sí senyor.

I no sabia que havia estat el teu cumple, Albert, tio, feliç aniversari, uns quants dies despres... :$

Una abraçada.

Boira ha dit...

Impressionant!! Només les fotos ja em posen la carn de gallina!! Aish! Ens haurem de posar en forma per seguir-vos el ritme...