“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

11 de desembre 2007

El Montgròs

Abans de que la amigdalitis m'ataqués sense pietat vam fer una ràpida i contundent raid per la muntanya més nostrada de Catalunya, Montserrat, on entre serres conglomerades, humides i verticals valls i camins trenca-cames vam assolir el nostre repte del dia, el pic del Montgròs (1.133 m.), ample base de vista privilegiada de la resta de Montserrat i de tot Catalunya, llàstima de la calitja boirosa de les planes que no deixava veure massa inmensitat, però bé...
El nostre grup el formàvem quatre humans i dos gosses, trempades elles que van fer el camí triplicat, deu ni dó!

Aquesta vegada vam tenir un magnífic guia que ens portà sàviament pels múltiples camins de la serra, entre coves de parrillada, pujades exigents i lliscants baixades.
Una bona part del recorregut el vam fer corrents potser empesos per la força de les gosses i el desig d'intentar emular el poder animal, res més lluny de la crua realitat, jeje, però va estar molt bé.
Low, gràcies per fer de guía, gran descoberta això de Montserrat! (Com baixes cabrón :-P)
Rankor, encantat de coneixe't, espero que sigui la primera de moltes excursions més! (També baixes a mil eehh!)
Terra i Duna, Wapes!
Barretinaire, a tú que vols que et digui..., un pesic al cul si vols! JAJA!
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Unes fotos genials!! Visca la meva gossa grimpadora!

Anònim ha dit...

És que aquestes gosses tenen unes energies!!! La meva no va tornar a existir fins l'endemà! I el Rankor tres quarts del mateix!
Molt xules les fotos i què bé que us ho vau passar eeh!!

Anònim ha dit...

Nen de conya, la sortida va estar molt bé, estic segur que no serà la última. La carrereta va estar bé, però no ús espanteu, que no sempre ha de ser així, jejeje. Per cert, sóc el low, que m'he canviat l'alias; continuo sent baixet, però "de secà" m'identifica més amb la meva terra i, sobre tot, queda més català. Apa doncs, fins la propera

Anònim ha dit...

Uala!Quina enveja... jo encara no estic en forma per grimpar com vosaltres (evidentment com les super gossetes encara menys!!!jajaja)Però en tinc ganes de conèixer més la meva estimada muntanya Montserrat :)

Anònim ha dit...

Arribo tard al post!!
Molt bona sortideta Montserratina, de les millors que he fet fins ara sino la millor, la gossa i jo vam acabar petats, però va valdre la pena.
I també vaig conèixer dos paios collonuts amb els que espero fer més escapadetes com aquesta.