“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

23 d’agost 2007

Aproximació a les Penyes Altes del Moixeró

Ja fà tres setmanetes ben bones de la incursió que vàrem fer el company i jo a la bella Serralada del Moixeró, fins ara no he escrit res per vàries raons que ara no venen al cas, pero ja sóc aquí de nou per donar-vos la tavarra.

He posat el títol "Aproximació" perque no vam assolir l'objectiu marcat (cim de les Penyes Altes (2.279 m.) i va ser per un cúmul de circumstàncies adverses que aquell dia de principis d' agost és van encadenar una darrere l'altre, primer vam agafar la carretera equivocada per anar al nostre destí (vam sortir de Barcelona dos cops...), després arribats a un punt del nostre recorregut a peu ens vam desorientar (aquest cop la ressenya que portàvem no era prou bona...) i quant ja divisàvem el nostre objectiu el temps s'ens va tirar a sobre i decidírem que el millor era deixar-ho per un altre ocasió...

Cal dir que va ser una jornada maratoniana on el sol va picar de valent, però el recorregut bell i variat s'ho valia, primer ascendint per el Torrent Grau de l'Ós, indret preciós, salvatge i ombrívol on vam fer els nostres primers "passos ferrats", més tard arribant a una planura verda i humida rodejada de muntanyes, arribats a aquest punt vam perdre el nord però en aquell moment encara no ho sabíem, pujarem al Refugi del Serrat de les Esposes ja amb els primers dubtes i baixarem de nou per després pujar a pél per la torrentera mentres les vaques ens miràven estranyades, un cop deixada la torrentera trobàrem una pista forestal que finalment sería la encertada i la seguírem fins que el maleït temps ens digué prou.
De tornada vàrem fer una birreta al refugi emprenent des d'allà l'última part de la tornada per pista fins al bonic poble on havíem deixat el cotxe, Riu de Cerdanya.

Unes set-vuit horetes caminant per les contrades del Moixeró que malgrat tenir el regust amarg de no haver assolit l'objectiu ens va servir com sempre per fer esport, caminar entre la natura, admirar bells paratges, cultivar l'amistat i apendre dels errors per millorar en el futur.

Aquesta vegada la ressenya no us la poso perque va donar problemes, buscant per internet trobareu altres ressenyes millors de la mateixa excursió i/o zona.

TORNAREM PENYES ALTES I GAUDIREM DE LES TEVES VISTES! NO HO DUBTIS! :-P

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Renoi!! Pujar montanyes al mes d'agost!! Com us va la canya!!

Ànims que comença la lliga!! Si el Barça guanya algun títol hauries de fer alguna promesa!!

Rollo jugadors del Barça pujant a Montserrat amb bici!! :D

Anònim ha dit...

Veig que continua la preparació Matagalls-Montserrat, hehehe

:)

Anònim ha dit...

UO!Q maco tooooot!!!No passa res que no arribèssiu, el paissatge que vau veure és una passada de maco!!!!