“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

20 de juny 2007

La Gallina Pelada

Massa temps sense fer una incursió a la muntanya! Bè, a Sardenya si que vàrem fer muntanya, però jo vull dir muntanya al Principat, a la nostre terra, així que agafàrem els estris i vàrem fer vía cap al Prepirineu, a la zona coneguda com a Serra d'Ensija, al Berguedà.
El nostre objectiu era el punt culminant de la Serra, una tal Gallina Pelada o Cap Llitzet (2.320m)
Sortírem de la Creu Fumanya seguint un marcat camí (GR107 i/o Camí del Càtars), passant per boscos, una masía mig derruïda i floretes de mil colors (l'esclat de la primavera encara està al ordre del día en aquests paratges tot esperant l'estiu)
Desprès de deixar la masía enrere s'arriba al peu de la Roca Gran de Ferrús, un tros de pedra imponent plagat de víes per escaladors, la vorejàrem tot seguint el GR enfilant un estret camí que ens portà directament a un coll, allí menjàrem el primer àpat del día observant com una colla de núvols tapaven el cim (no hi ha manera!!!), després de xerrar un moment amb uns excursionistes que feien la mateixa ruta que nosaltres, sortírem muntanya amunt ja sense seguir les marques del GR, només seguint les fites de pedra que de tan en cuant senyalitzaven el camí a seguir, l'ascensió encara que fàcil s'havia de parar atenció en un petit pas on el precipici esguardava a mà dreta sense res més que l'equilibri, el seny i un xic de rauxa per poder superar-lo sense problemes.
Ascendint s'arriva al començament de la carena que porta directament al cim, i ves per on ens vam trobar tot una colla d'excursionistes (de Sant Andreu) arribant al mateix temps que nosaltres però desde l'altre vessant, quina gentada hi havia allà dalt!
Però això si, ni rastre de vista, unes núvols denses i amenaçadores que passaven a ras de la muntanya emputjades per un vendaval fred que aixecava els nostres cabells enlaire ens impedien gaudïr de les magnífiques vistes que sens dubte s'albiraven desde aquell punt (Serra del Cadí, etc...), quina mala sort que tenim! Collons!
Desde el cim el nostre camí enboirat ens conduía cap al Refugi de la Serra d'Ensija o Delgado Úbeda on dinàrem a resguard de les parets mentres un simpàtic muntanyenc experimentat ens explicava les virtuts de fer-se d'algún centre excursionista, és una cosa que el company i jo tenim parlada pero no encara madurada, tot esdevindrà.
Un cop fet un cafetó al auster refugi, varem fer vía travessant els magnífics prats que envolten el refugi fins arribar al començament d'un torrent que enfilava cap abaix sense cap mirament, com nosaltres que gambant cap abaix seguint les traçes del torrent vàrem baixar la muntanya en menys que canta una Gallina...(ejem...)

Aquí teniu la ressenya d'aquesta excursió circul·lar per la bonica Serra d'Ensija, molt aconsellable!

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

2 comentaris:

simón ha dit...

ale ale, una altra per la saca!!

quin nivell. a veure per quan un "ochomil

^_^

marietadelullviu ha dit...

JAJAJA!Sí, sí q estan en forma i gaudeixen molt d'aquestes alçades :) Quins paissatges més bonics... aig!