“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

11 d’abril 2007

Aiguafreda-Coll Formic

Aprofitant la treva que ens va proporcionar l'oratge, vam fer vía cap al massís del Montseny, aquest cop sense enredarnos a la sortida de Barcelona i agafant com deu mana la carretera que ens portà al nostre destí, la població de Aiguafreda(400 m.).
Un cop allí no ens va ser gens difícil trobar el camí de sortida ja que la ruta és un tros de la Matagalls-Montserrat, prova de resistència de sobres coneguda per nosaltres.

El camí és va fer empinat només sortir del poble però amb les forçes fresques és va fer en un tres i no res, tan lleugers anavem que arribat a cert punt vam decidir desviarnos un xic i anar al capdamunt del Tagamanent(1056 m.), bonic paratge on s'observen belles vistes del Montseny, la Plana de Vic, Montserrat, el Pirineu....
Després de fer un petit mos vam baixar el Tagamanent per tot seguit enfilar el camí que ens portà directament al traïcioner Plà de la Calma, i direu...perqué traïcioner? Doncs perqué de Plà encara que ho sembli en té ben poc, i bé...de calmat si que ho és, menys quant t'apropes a Coll Formic(
1145 m.) i et trobes a tota la gentada que va a passar un dia a la muntanya amb els fills, les iaies, pares, nets, amants...
A mi personalment s'em va fer feixuc i per alguna raó que encara estic per esbrinar els quilòmetres del Plà em van deixar tocat per la resta de la travesía, les cames no em responien com ho haurien de fer, i el sol que s'havia amagat tot una setmana ara lluïa amb força castigant la pell i pujant la temperatura del cos. El meu company que està fet un brau estav
a com una rosa d'abril morena de la serra, per tant el problema era jo! Vajam...hauré d'aplicarme més....
I bé, xinu-xanu arribarem a Coll Formic, on sortía l'"autopista" cap al cim del Matagalls (1697 m.), deu ni dó cuanta gent! Ahhh...per cert, el nostre objectiu inicial era pujar al Matagalls, peró com que no hi havia temps ni un menda estava en condicions, ens vam conformar amb un objectiu més humà i no tan espartà com el que teníem a priori, o sigui que va
m fer parada i fonda al Bar del Coll Formic, menjarem dos entrepans de pà de pagés que estaven que t'hi cagues i som-hi de nou cap a Aiguafreda.
El camí de tornada és va fer etern al maleït Plà, i lleuger la resta, amb l'obligada parada per descansar les cames i tancar els ulls gaudïnt del remor de l'aire entre les fulles dels arbres....cuasi em quedo sobat!
En resum, ruta de mitjana distància però bastant fàcil, camins ben marcats amb les fites del GR 5 i amb els colors de la Matagalls-Montserrat (verd i vermell amb un punt blanc al mig) 33km aprox. uns 900 metres de desnivell i unes boniques vistes de tota la zona.
Aquí la ressenya de tan bonica excursió.

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

3 comentaris:

simón ha dit...

Molt be, tio. Així m'agrada, aplicant-se per la Matagalls

Una abraçada.

;)

Anonymous ha dit...

Oratge va sense H !!!!!!!

Apa, salut i bona llengua!!!!

Aka ha dit...

Molt bé senyor anònim, es de savis rectificar :-P