“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

27 de febrer 2007

El Taga


Aquest dissabte tot alegres i cofois vam fer via cap terres ripolleses, després de perdrens a la sortida de Barcelona vam entomar el bon camí de seguit, passant per poblacions d'alegre record per mi com Campdevànol, la histórica Ripoll i la turística Ribes de Freser, fins arribar al nostre destí, el pintoresc poble de Pardines, un indret bucólic ben plantat al mig d'una vall preciosa.

Vam agafar els nostres "pertretxos" i després d'un talladet vam fer via sense pressa pero sense pausa cap al nostre destí final, el Taga (2040 m.), el pic majestuós que corona tan magnífica vall.
El primer tros de camí es fà molt fàcil, una pista forestal, primer esfaltada i després de terra que discorre amb un cert grau d'inclinació peró amb el terra ben afermat, passant per camps farcits de vaques i de vadellets, per una casa de pagés ben maca i per l'ermita romànica de Santa Magdalena on la gent de la contrada fà els seus aplecs i balls sardanistes.

Caminant, caminant s'arriba a un plà on el camí és perd i l'únic que val és el sentit comú per trobar el millor camí i el menys feixuc. Després d'anar pujant per prats plens de terra argilosa i relliscosa vam topar-nos amb l'última etapa, un mant de neu empinat ens esperava fins arribar al mític pic, la pujada és va fer feixuga pel grau d'inclinació i per la neu que malgrat no relliscar gaire es feia més dur donar cada pas.

Vam desviar-nos cap a la carena per fer més fàcil el camí i amb el pic a la vista i l'ànim reforçat es va fer l'últim tros en un "santiamén", un altre fita a la butxaca!

Després d'admirar la vista i les àligues que donaven voltes a ras del pic tornem-hi cap a Pardines, malgrat que la nostre intenció era fer un mos al capdamunt pero es va girar el vent, els núvols van començar a enterbolir el cel i no era plan de que ens pillés un turbot al pic!

La baixada va ser ràpida i alegre per la fita aconseguida i per estar en tan bonic paratge, van caure quatre bolves de neu que encara van fer més ídil·lic el retorn.

En resum, un pic molt fàcil i amb vistes molt panoràmiques, 5-6 hores anar i tornar inclosa l'obligada parada al pic per contemplar i evadir la ment.
Donem les gràcies als bojos del Madteam per la seva magnífica pàgina de logística muntanyaire d'on vam treure la informació necessaria per fer el pic.
Ressenya de la ruta

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

3 comentaris:

simón ha dit...

Que maco!! Passejades d'aquestes són les que enforteixen l'esperit.
:)

MARIA ha dit...

Uoooooooooo!!!!!!!!!!! Q maco... quina enveja. Amb la poteta xunga no vaig poder gaudir d'aquesta excursió :( Amb això dic q d seguida q pugui AMUNT!AMUNT!! Jeje MUACK'S *María*

MARIA ha dit...

Aquest dissabte faran una nova excursió... espero poder anar!! Q la pota encara em fa mal KK L'hi dit, en quan pugui AMUNT!