Cap del Rec

A mitjans de Juny, amb el "caloret" ja ben present a l'ambient, vaig fer una escapadeta al Pirineu, per participar un dissabte lluminós a la Marxa Cap del Rec, i el diumenge, un pél més revoltós i acompanyat amb el Jordi, vàrem fer una muntanya prou coneguda per nosaltres, la Tossa Plana de Lles (2916 m.), que no era la intenció inicial, si més no, no l'única, però problemes d'orientació i d'oratge ens van fer canviar de plans.

El dissabte, havent dormit al cotxe a les portes del refugi, i ben d'hora, em vaig unir a l'exèrcit de prop de 500 participants que trescarien aquell dia per bells paratges a cavall de la Cerdanya i Andorra, una volta extraordinària de 52 km. i un desnivell acumulat bastant important, i més tenint en compte el terreny d'Alta muntanya on ens mouríem tot el dia, colls, estanys, rius senders empedrats, herbats, relliscosos i secs, tota una aventura.

I potser per què estava en el moment de màxima forma, o bé per la bellesa del recorregut, la vaig fer a tope i agust, acabant en la posició 60 amb un temps de 08:37 i un somriure a la boca, el més important.

Una travessa totalment recomanable, no us la podeu perdre, ben organitzada i passant per uns paratges de somni, la Vall de Madriu  s'emporta la palma...

La tarda va passar amb parsimònia al solet de la tarda, tot xerrant amb algun participant de les vivències de la travessa, amb una cervesa a la mà i gaudint mentre esperava al company, que va venir just per sopar i fer xerrada abans d'anar a dormir-la fent nit al mateix Refugi de Cap del Rec, un indret, unes habitacions, uns paisatges que em porten records de les estades que fèiem amb el cole a EGB, fent esquí de fons a l'hivern i esports d'aventura a l'estiu, el pas de la infantesa a l'adolescència es va donar en aquells indrets..., vint i pico anys després, corrent pels seus corriols, que segueixi la festa...

L'endemà vam sortir, també amb bastanta parsimònia, cap amunt, tot buscant entre un bosc de pins retorçats, el corriol perdedor que ens havia de menar a buscar  La Muga, un muntanyot, que assolit, i tot seguint la carena, ens havia de portar a la Tossa Plana i d'allà de nou cap a l'inici de la excursió, però com he explicat abans vam tenir un problema d'orientació, i en comptes d'anar a buscar el coll que ens havia de portar cap a la Muga, vam anar a petar, tot pujant i pujant sense parar, directament al cim de la Tossa Plana, això ja ho tenim els Trempapics, quan comencem a pujar no hi ha déu que ens pari... :-P

Un cop al cim, la ventada era contundent, o sigui que seguir la carena per assolir l'objectiu inicial era bastant problemàtic, i vam decidir anar cap avall, amb parsimònia, tot gaudint de les vistes, xerrant de la vida i, fent d'avistadors d'ocells, de naturalistes fumats tot flipant amb un Picot Negre cuidant de la seva prole, un gran descobriment que ens va tenir entretinguts una bona estona... :-D













Va ser un cap de setmana rodó, magnífic. Esforç, natura, companyia i relax, ces't la vie!

Reportatge Fotogràfic Marxa Cap del Rec
Reportatge Fotogràfic Xavier Capdevila Marxa Cap del Rec
Reportatge Fotogràfic Tossa Plana de Lles
Track

SaluT i Muntanya!!!