“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

14 d’agost 2013

Serra de Guixeres, massa humana.

A finals de Març, en un dia força calorós férem via cap a la Serra de Guixeres, un contrafort entre la propera Serra de Prades i la Serra de Miramar.

Sortirem de la població de La Riba, banyat pel riu Francolí, on apart de cultius d'ametller, vinya i horts també té una importància capdal la industria paperera, aprofitant l'aigua del riu.

Sortint d'una barriada anomenada La Ràpita, es puja pel Grau de la Cansaladeta, un corriol força maco que et porta ràpidament al Puigcabrer ( 523 m.), com haviem arribat tan ràpid no ens vam adonar que havíem fet el cim del dia fins que ja érem a bastanta distància de l'indret, o sigui que se'ns va passar la foto de cim! :-S, qui cap que tenim! Però l'excursió continuava...

Després de deixar el Puigcabrer amb la seva torre de defensa (Petrol) i les seves magnífiques vistes vam baixar per entomar una pista anomenada carretera dels Moros, que ens faria donar la volta a la serra, molt planer menys un tros veritablement empinat tot seguint una canonada de Gas.

Just havent fet un mos uns núvols s'atansaren rapidament i van deixar un ruixadet que lluny de molestar ens va anar bé per fer l'últim tros una mica més frescos.

Una serra massa humanitzada pel meu gust, desforestada i poc cuidada, llàstima perquè l' "esquelet" és molt maco, només hi falta la salvatgia del indret natural, aquesta Serra a estat maltractada pels homes,potser algun dia recuperarà el seu antic esplendor.



Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

1 comentari:

marietadelullviu ha dit...

Deu ni do sí, la pujada de la cansaladeta... la que vam suar, hehe. Tot i que "la del gas" ja era massa! hahahahaa!!! I la "foto cim" sí que la vam fer, tot i que des de una altre perspectiva ;) I em quedo amb la saleta que algú s'havia muntat al camí de baixada. Sala, sí, amb sofà, tauleta i... ara no recordo si havia tele tronada o no.