Com que els trempapics estavem una mica desperdigats (uns treballant, els altres al pueblo...), vaig decidir fer una sortideta en solitari i així estrenar la meva flamant tenda d'acampada.
Al final van ser dos dies (11 i 12 d'agost), que em van permetre fer el Pic Mariolo (2.856m), el Pic Fosser (2.744m) i un intent al Pic Subenuix
(2.949m); aquest últim no assolit per un error alhora d'encarar la
xemeneia que m'havia de portar fins al cim, arribant al cap d'amunt de la cresta però excesivament orientat a l'esquerra i amb cap possibilitat de crestajar fins al cim. Està clarissim que ja li he pres el número, ara sols em falta convencer a algú per tornar a fer la feina que vaig deixar a mitges, segur que no em costa gaire.
Dos dies de molta muntanya, l'escalfament per afrontar amb garanties "la setmana trempapics". Ja queda menys.
2 comentaris:
Vaja, quina aventura entrenaril més variadeta :) Segur que us anirà genial. A gaudir us toca!!!
I la setmana trempapics ja és història! Cal dir que ho vas afrontar amb garanties, si senyor!
Publica un comentari a l'entrada